Tòfona (grup de bolets)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les tòfones[1][2] són bolets anuals hipogeus o que apareixen a flor de terra (semihipogeus). Es tracta de fongs que han perdut la seva capacitat de dispersar les espores en l’aire i que, mitjançant olors que produeixen, atrauen determinades espècies animals, des d’invertebrats fins a mamífers. Aquests animals poden localitzar els bolets, excavar i ingerir-los, transportar les espores via digestiva i dipositar-les a una certa distància de l’origen. Les espores toleren el pas intestinal i mantenen la capacitat de germinació.
Tots les tòfones són fongs micorrízics de plantes herbàcies, mates, arbusts o arbres.
Si bé l’aspecte exterior dels fongs hipogeus pot ser molt similar, són d'anatomia molt diversa. Per tant, la identificació de les espècies sempre necessita una anàlisi microscòpica. L'estudi macroscòpic només permet diferenciar grans grups.
Des del punt de vista anatòmic, els bolets hipogeus consten d’un peridi o pell exterior i d’una gleba o teixit intern. El peridi pot ser membranós, filamentós, amb cordons micelians, en plaques poligonals o engruixit i endurit. La gleba pot ser gelatinosa, sucosa, pot deixar traspuar làtex, esponjosa, lacunosa o venosa.
A grans trets anomenem tòfones els fongs hipogeus originats per ascomicots i tifaldons[1] els dels basidiomicots. Les tòfones més corrents pertanyen al gènere Tuber. Els tifaldons o trifaldons[3] més corrents pertanyen al gènere Rhizopogon. Alguns tifaldons vermellegen en fregarlos i adopten un color similar al d’un fetge, fet pel qual s’anomenen fetjons o tifaldons fetgers.