Utilització de recursos in situ
From Wikipedia, the free encyclopedia
En l'exploració espacial, la utilització de recursos in situ (en anglès: In-Situ Resource Utilization, ISRU) descriu la proposició d'usar els recursos trobats o fabricats directament d'altres objectes astronòmics (la Lluna, Mart, els asteroides, etc.) per perseguir els objectius d'una missió a l'espai.
D'acord amb la NASA, "La utilització de recursos in-situ permetrà l'establiment assequible de l'exploració i operacions extraterrestres al minimitzar els materials que es requereixen transportar des de la Terra."[1]
La ISRU pot proporcionar materials per al sosteniment de la vida, propel·lents, materials de construcció i energia per a una càrrega científica o una tripulació desplegada a un planeta, lluna o asteroide.
Ara és molt comú per a una nau espacial que aprofita la llum solar trobada al lloc, i és probable que les missions a les superfícies planetàries també faran servir energia solar. Més enllà d'això, la ISRU encara no ha aconseguit cap aplicació pràctica, però és vista pels partidaris de l'exploració com una forma de reduir dràsticament la quantitat de càrrega que ha de ser llançada des de la Terra amb el propòsit d'explorar un cos planetari determinat.
S'han presentat propostes per a "minar" els gasos atmosfèrics per ser emprats per a la propulsió en coets, usant-los en el que es coneix com un acumulador de fluid de propulsió.