Vector (biologia molecular)
Molècula d'ADN utilitzada per introduir artificialment material genètic aliè dins una cèl·lula / From Wikipedia, the free encyclopedia
En la clonació molecular, un vector és una molècula d'ADN que s'utilitza com a vehicle per transportar artificialment material genètic estrany a una altra cèl·lula, on es pot replicar i/o expressar (per exemple, plasmidis, cosmidis, fags lambda). Un vector que conté ADN estrany es denomina ADN recombinant. Els quatre principals tipus de vectors són els plasmidis, els vectors vírics, els cosmidis i els cromosomes artificials. D'aquests, els vectors més utilitzats són els plasmidis.[1] Comuns a tots els vectors dissenyats tenen un origen de replicació, un lloc de multiclonació i un marcador seleccionable.
Un cop dins la cèl·lula (sistema d'expressió), que pot ser tant procariota, com eucariota, el vector, utilitzant la maquinària cel·lular de l'hoste, podrà multiplicar-se produint diverses còpies, i segons el tipus de vector, expressar la proteïna codificada pel gen inserit en el vector.
Generalment, el plasmidi o vector utilitzat en biologia molecular és resultat de la modificació d'un plasmidi natural, per tècniques d'ADN recombinant, per tal de dur elements reguladors que milloren la replicació del propi vector dins de la cèl·lula hoste, així com, en determinats vectors/hostes, la transcripció genètica i posterior expressió de la proteïna codificada en el gen inserit en el vector, parlem aleshores de vectors d'expressió. Les proteïnes produïdes per vectors d'expressió, les anomenem proteïnes recombinants. Els vectors d'expressió són eines bàsiques en biotecnologia, i utilitzats per produir proteïnes recombinants tan importants com la insulina que és usada en el tractament de malalts de diabetis.