Velasc el Gascó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó (àrab: بلشك الجلشقي, Balaxk al-Jalaxqī) fou valí de Pamplona profranc a les primeries del segle ix.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII valor desconegut |
Mort | c. 816 valor desconegut |
Wali of Pamplona (en) | |
799 – 816 ← Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun – Ènnec Aritza → | |
Activitat | |
Ocupació | guerrer, aristòcrata |
Carrera militar | |
Conflicte | Batalla de Pancorbo |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Dinastia Belascotenes |
Fills | Onneca Velázquez de Pamplona |
Pares | Galindo Belascotenes i Fakilo |
Germans | Garcia I d'Aragó |
El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,[1] Arran d'aquesta reunió, el 799, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, dels Banu Qassi, sospitós de ser aliat de l'emirat de Qúrtuba, fou assassinat a Pamplona. Aquest fet fa pensar en un augment d'una facció dels partidaris dels francs que encarnava els interessos dels estats cristians veïns, l'Imperi Carolingi i el regne d'Astúries, tot contenint la influència de l'emirat de Qúrtuba als Pirineus occidentals.[2] Aquest període d'ascens del grup profranc durà fins al 816, amb la Batalla de Pancorbo, on el general andalusí Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith derrotà la host dirigida per Velasc, a qui els andalusins anomenaren l'«Enemic de Déu», segons el cronista Ibn Hayyan. Velasc hi morí juntament amb García López, parent d'Alfons II d'Astúries, Sanç, cavaller de Pamplona, i el guerrer pagà Ṣaltān.[cal citació]
Els cordovesos anomenaven majus els vascons no cristians.[3] Segon el Muktabis d'Ibn Hayyan, en una expedició cordovesa contra Pamplona el 816, fou lliurada una batalla que durà 13 dies (Batalla de Pancorbo), on hi moriren molts enemics i entre ells Ṣaltān, el millor cavaller dels majus, que serien els vascons pagans. Sánchez Albornoz diu que el nom correcte en seria Zaldún, que és típicament basc.[4] Ṣaltān podria ser el mateix Sarhabil ibn Saltan ax-Zawagí que anteniorment havia estat aliat de Amrús ibn Yússuf,[5] al servei d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, valí de Barcelona.[6]
La derrota dels partit profranc sembla que deixà el poder sobre Pamplona en mans d'una altra facció que seria dirigida pel futur rei Ènnec I de Pamplona, qui un quart de segle més tard uniria el seu llinatge al dels Banu Qassi, en rebel·lia contra l'emirat de Qúrtuba, establint el regne independent de Pamplona.[cal citació]