Vena porta hepàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vena porta hepàtica o, habitualment i senzillament, vena porta és un vas sanguini que transporta la sang del tracte gastrointestinal, vesícula biliar, pàncrees i melsa al fetge. Aquesta sang conté nutrients i toxines extretes del contingut digerit. Aproximadament el 75% del flux sanguini total del fetge passa per la vena porta, i la resta prové de l'artèria hepàtica pròpia. La sang surt del fetge per les venes hepàtiques per anar al cor.
En blau cel, la vena porta | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | vena portae hepatis |
Identificadors | |
MeSH | D011169 |
TA | A12.3.12.001 |
FMA | 50735 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.681 |
Terminologia anatòmica |
La vena porta no és una veritable vena, perquè condueix la sang als llits capil·lars del fetge i no directament al cor. És un component principal del sistema portal hepàtic, un dels tres sistemes venosos portals del cos humà; els altres són els sistemes de portals hipofisiari i renal.
La vena porta normalment es forma per la confluència de la mesentèrica superior, les venes esplèniques, la mesentèrica inferior, les venes gàstriques esquerra i dreta, i la vena pancreàtica.
Hi ha trastorns que afectes la vena porta causant malalties i morts. Un exemple important d'un d'aquests trastorn és la pressió arterial elevada a la vena porta. Aquest trastorn, anomenat hipertensió portal, és una complicació important de la cirrosi. En l'obesitat abdominal els greixos, les citocines inflamatòries i altres substàncies tòxiques són transportades per la vena porta des del greix visceral al fetge, donant lloc a la resistència a la insulina i malaltia del fetge gras no alcohòlic.[1][2]