Virus del Zika
From Wikipedia, the free encyclopedia
El virus del Zika (ZIKV) [1] és un virus del gènere Flavivirus, família Flaviviridae, grup IV de la Classificació de Baltimore.[2] Té interès en medicina per produir la febre del Zika. La febre i el virus porten el nom del bosc de Zika, a Uganda, on el virus es va aïllar per primer cop el 1947.[3]
Zika virus | |
---|---|
Imatge colorejada d'un microscopi electrònic de transmissió. Els virus, colorejats de blau, tenen 40 nm de diàmetre i presenten un embolcall extern i un nucli intern més dens | |
Dades | |
Genoma | Grup IV ((+)ssRNA) |
Malaltia | infecció del virus del Zika i microcefàlia |
Taxonomia | |
Família | Flaviviridae |
Gènere | Flavivirus |
Espècie | Zika virus |
Nomenclatura | |
Epònim | bosc de Zika |
Les infeccions, conegudes com a febre del Zika, sovint no provoquen símptomes o són símptomes lleus. Des dels anys cinquanta, s'ha detectat la presència del virus dins d'un estret cinturó equatorial de l'Àfrica cap a Àsia. El 2014, el virus s'estengué a l'est a través de l'oceà Pacífic cap a la Polinèsia Francesa, després cap a l'illa de Pasqua i, el 2015, a Mèxic, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, on el brot va assolir el caràcter de pandèmia.[4]
El virus del Zika està emparentat taxonòmicament amb els virus del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa, el virus de l'encefalitis de Saint Louis i el virus del Nil occidental. Filogenèticament és molt proper al virus Spondweni, amb el qual forma un clade dintre del gènere Flavivirus.[5] Emprant serologies, no és fàcil veure les diferències entre aquests dos virus.[6]
Habitualment, la malaltia que provoca és semblant a una forma tènue de dengue,[7] si bé –en alguns casos d'infecció en dones embarassades– pot comportar lesions cerebrals fetals, sobre tot si la infecció es produeix durant el primer trimestre de gestació.[8] Així mateix, l'infecció materna implica un risc d'avortament.[9]
Alguns investigadors vinculen la infecció congènita pel ZIKV amb el desenvolupament de greus anomalies articulars (artrogriposi) en determinats nadons.[10] El ZIKV roman en el nadó infectat més de dos mesos.[11] També s'han descrit lesions oculars de diferents tipus en nens de mares infectades.[12][13] El virus és capaç d'inflamar greument la còrnia, la retina i el nervi òptic del fetus/nounat, fet que pot comportar la pèrdua de la visió, o provocar una important atròfia de la màcula.[14] En casos congènits, s'ha observat l'existència de coloboma, cataractes, glaucoma, ectòpia del cristal·lí, microftàlmia, estrabisme (convergent i divergent) i alteracions pigmentàries predominantment bilaterals.[15] Tanmateix, és una causa d'edema generalitzat (hydrops) fetal no-immune.[16] En adults, s'han identificat diversos casos d'uveïtis, tant anteriors com posteriors i de grau molt variable,[17] i també pèrdues transitòries d'audició.[18] En persones sota tractament immunosupressor el ZIKV pot ocasionar lesions corioretinals no necrotitzants.[19] La principal diferència entre les alteracions oculars de la síndrome congènita i de la infecció adquirida és la presència en aquesta d'uveïtis activa.[20]
Estudis ecocardiogràfics indiquen una prevalència alta de defectes cardíacs en nadons afectes de la síndrome congènita per ZIKV, en especial del septe (no tots impliquen alteracions hemodinàmiques significatives).[21]