Xarrues
ètnia original de l'Uruguai / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els xarrues o poble xarrua era una ètnia ameríndia originària de les pampes i establerta sobre la conca del Riu de la Plata, a l'àrea que avui pertany als departaments uruguaians de Rocha, Maldonado, Canelones i Montevideo. El poble xarrua estava relacionat amb el chaná, localitzat més al sud.
Tipus | pobles indígenes |
---|---|
Població total | 6.397 (2010) |
Llengua | castellà, llengües xarrues |
Religió | cristianisme, religió xarrua |
Grups relacionats | chaná |
Geografia | |
Estat | Argentina i Uruguai |
Regions amb poblacions significatives | |
Uruguai Entre Ríos |
Durant temps es va atribuir al poble xarrua l'autoria de l'assassinat de l'explorador colonial espanyol Juan Díaz de Solís el 1515, durant el seu viatge pel Riu de la Plata. En arribar els colonitzadors europeus, el poble xarrua va ser exterminat llevat d'una petita proporció que va ser integrada de forma progressiva a la societat colonial espanyola.
El 1831 la major part del poble xarrua va ser exterminat durant el conflicte armat de Salsipuedes, liderat per un grup comandat pel nebot del primer president uruguaià Fructuoso Rivera, Bernabé Rivera. Tan sols uns pocs van arribar a fugir i quatre van ser deportats cap a França dos anys després i exhibits com si fossin animals.[1] L'últim xarrua, Tacuabé, formaria part d'aquest grup representat en el monument erigit a Montevideo en memòria del poble.[2]
Els xarrues, com els inques o els guaranís, practicaven un joc de pilota precursor dels actuals jocs de pilota a mà.[3]