Zenó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa,[lower-alpha 1] fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491. Zenó, que pels seus orígens isàurics era considerat gairebé un bàrbar pel poble de Constantinoble, començà la seva carrera militar a la guàrdia imperial i ràpidament obtingué el favor de Lleó I, que confià en ell per reduir la influència del poderós general germànic Aspar.
Per a altres significats, vegeu «Zenó (desambiguació)». |
Nom original | (el) Ζήνων (la) Flavius Zeno |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 425 Zenòpolis d'Isàuria |
Mort | 9 abril 491 (65/66 anys) Constantinoble |
Causa de mort | Causes naturals (Disenteria ) |
Sepultura | església dels Sants Apòstols |
Emperador romà d'Orient | |
agost 476 – 9 abril 491 ← Basilisc – Anastasi I → | |
Emperador romà d'Orient | |
9 febrer 474 – 9 gener 475 ← Lleó II – Basilisc → | |
Senador romà | |
Cònsol romà | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | polític, monarca |
Període | Imperi Romà d'Orient, Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
Participà en | |
476 | deposició de Ròmul Augústul |
Altres | |
Títol | Emperador romà |
Família | Dinastia tràcia |
Cònjuge | Ariadna |
Fills | Lleó II |
Germans | Flavi Longí |
Es casà amb Ariadna, filla gran de Lleó, amb qui tingué un fill. Col·laborà amb el seu sogre en el complot que els permeté eliminar Aspar. Una vegada mort Lleó I, Zenó fou regent del seu propi fill, que accedí al tron amb el nom de Lleó II, seguidament coemperador i, després de la mort del nen el 474, emperador únic.
Fou deposat amb prou feines un any més tard per la rebel·lió de Basilisc, germà de la seva sogra Verina. Zenó recuperà el tron el 476 i l'ocupà fins a la seva mort després de sufocar les revoltes de Marcià (479), Il·los (484-488) i els samaritans (484-489). Hagué de gestionar els gots, alguns dels quals passaren a servir l'imperi, mentre que d'altres s'hi enfrontaren com a enemics. En l'àmbit religiós, és conegut per l'Henòtic, instrument que promulgà en un intent de resoldre la controvèrsia monofisita.