Àcid acetilsalicílic
fàrmac / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'àcid acetilsalicílic (abreviat com AAS, rarament anomenat acetosal) i mundialment conegut pel nom comercial d'Aspirina és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), i antiinflamatori. L'aspirina va ser la primera a descobrir-se de la classe de fàrmacs anomenats antiinflamatoris no esteroidals (AINE). També té un efecte anticoagulant i, per això, s'usa a baixes dosis en tractaments a llarg termini per tal d'evitar possibles atacs al cor.
Malaltia objecte | hipertèrmia, dolor, inflamació, artritis reumatoide, artrosi, atac de gota, febre reumàtica, infart agut de miocardi, cardiopatia, fibril·lació auricular i síndrome coronària aguda |
---|---|
Dades clíniques | |
Noms comercials | aspirin (en) |
MedlinePlus | a682878 |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Via | via oral |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | A01AD05, B01AC06 i N02BA01 |
Dosi letal mediana | 167, 340, 681, 495, 700, 1.075, 3.500, 1.750, 250, 200, 1.010, 790 i 1.020 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C9H8O4 |
Massa molecular | 180,042 Da |
Densitat | 1,35 g/cm³ |
Punt de fusió | 135 °C, 275 °F i 138 °C |
Solubilitat en aigua | 0,003 g/L |
Identificadors | |
Número CAS | 50-78-2 |
PubChem (SID) | 2244 |
IUPHAR/BPS | 4139 |
DrugBank | 00945 |
ChemSpider | 2157 |
UNII | R16CO5Y76E |
KEGG | D00109 i C01405 |
ChEBI | 15365 |
ChEMBL | CHEMBL25 |
PDB ligand ID | AIN |
AEPQ | 100.000.059 |
L'AAS a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja irreversiblement la formació del tromboxà A2 a les plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregació plaquetària que evita la producció de coàguls i redueix la incidència d'atacs de cor. El tipus d'aspirines que es comercialitzen amb aquest propòsit, són les emprades per a xiquets (Aspirina infantil) que venen en píndoles de 75 o 81 mg. Per a després d'un atac de cor també s'utilitza l'àcid acetil salicílic però en grans dosis. Aquest nivell de dosi també inhibeix la síntesi de protrombina i pot també produir un segon i diferent efecte anticoagulant.
Ocorren més de cent sobredosis fatals d'AAS anualment, encara que la gran majoria dels seus usos són beneficiosos. Els efectes secundaris principals, especialment en dosis altes, són l'estrés gastrointestinal (incloent-hi úlceres gàstriques i hemorràgies estomacals) i acúfens. Un altre efecte secundari, a causa de les seves propietats anticoagulants, és l'augment del flux sanguini en la menstruació. A causa de la relació entre l'AAS i la síndrome de Reye, l'AAS no és emprada per a controlar els símptomes de processos gripals en menuts.[1]
Va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1897 pel químic alemany Felix Hoffmann. La seva propietat terapèutica com a analgèsic i antiinflamatori fou descrita el 1899 pel farmacòleg alemany Heinrich Dreser. És un compost que ja era utilitzat de manera indirecta des de l'antigor per l'efecte que provocava les infusions d'escorça de salze la qual cosa va propiciar que s'investigués quin n'era el compost responsable (la salicina) potenciant els seus efectes convertint-la en forma àcida i fent-la reaccionar amb anhídrid acètic, fins que es va trobar l'AAS.