Ànima estriada
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ànima estriada (o ànima ratllada) d'una arma s'obté en gravar estries o solcs helicoïdals a l'interior del canó d'una arma de foc, la qual cosa en disparar imparteix un moviment de rotació al projectil al llarg del seu eix longitudinal. Això serveix per estabilitzar giroscòpicament aquest projectil, millorant-ne l'estabilitat aerodinàmica i com a conseqüència, la seva precisió.
El ratllat de l'ànima es descriu sovint com una «proporció o taxa de torsió»; és a dir, la distància que ha de viatjar el projectil sobre les estries per completar una rotació completa (p. ex. «1:254» significa una volta cada 254 mm). Així, una menor distància implica un gir més ràpid; en definitiva, per a una velocitat de sortida determinada del projectil, una rotació seva més ràpida.
La combinació de longitud, pes i forma del projectil determina la proporció de torsió que es necessita per estabilitzar-lo -canons dissenyats per a projectils curts i de gran diàmetre, com ara boles de plom, requereixen molt poca taxa de torsió, com per exemple una volta cada 122 cm (1:1220).[1] Canons dissenyats per a bales o obusos llargs, de poc diàmetre, requereixen taxes de torsió molt majors; p. ex., la munició de baixa resistència de 5,2 g i 5,56 mm usa taxes de torsió d'1:200, una volta cada 20 cm.[2]
A vegades, el canó pot tenir taxes de torsió gradualment majors cap a la boca, la qual cosa es coneix com a torsió progressiva, o guany de torsió. Una taxa de torsió decreixent des de la culata a la boca no és pràctica, ja que no aconsegueix estabilitzar el projectil en el viatge a través del canó.[3][4] Projectils excepcionalment llargs, com a dards o viratons requeririen taxes de torsió massa altes com per resultar pràctiques. Tals projectils han d'estar dissenyats per ser inherentment estables, i generalment es disparen amb un canó d'ànima llisa.