Àtila
rei del huns / From Wikipedia, the free encyclopedia
Àtila[lower-alpha 1][1] (llatí: Attila; 406[lower-alpha 2]-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle v. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia de l'Europa Central fins a la mar Negra, i del Danubi a la mar Bàltica. Durant el seu regnat va ser un dels enemics més temuts per part dels imperis romans d'Occident i d'Orient: va envair els Balcans dues vegades, posant setge a Constantinoble el segon cop, va marxar a través de la Gàl·lia, fins que el van aturar a la Batalla dels Camps Catalàunics, i va fer fugir l'emperador d'Occident, Valentinià III, de la seva capital de Ravenna el 452.
Biografia | |
---|---|
Naixement | mil·lenni I Caucas |
Mort | 453 Pannònia (Antiga Roma) |
Causa de mort | Asfíxia |
Rei dels huns Imperi Hun | |
435 – 453 ← Ruas – Ellak, Dengizich, Ernakh (en) → | |
Activitat | |
Ocupació | cap tribal |
Carrera militar | |
Conflicte | Batalla dels Camps Catalàunics |
Altres | |
Títol | Kagan |
Cònjuge | Kreka (en) Íldico filla d'Eskam |
Fills | Ellak ( Kreka (en) ) Dengizich ( ) Ernakh (en) ( ) |
Pare | Mundzuk |
Germans | Bleda |
Cronologia | |
20 juny 451 | batalla dels Camps Catalàunics |
Tot i que el seu imperi va desintegrar-se amb la seva mort, va esdevenir una figura llegendària a la història d'Europa. És recordat com el paradigma de crueltat i brutalitat, atribuint-li el sobrenom de el flagell de Déu. Es deia que per on passava el seu cavall no hi tornava a créixer l'herba. Aquesta visió contrasta amb altres fonts que el mostren com un rei gran i noble. Té papers destacats en tres sagues nòrdiques.