Influenza spagnoeula
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'influenza spagnoeula, o gripp spagnoeula, diversamént conossùda come la spagnoeula o la granda influenza, l’è stada ‘na pandemìa de influenza, stranamént mortál, che infra el 1918 e ‘l 1920 l’hà coppàa desènn de persònn in del mond. L’è stada la primma di pandemìj del sècol quèll di vint caosada del virus de l'influenza H1N1.[2] L’è rivada a infettà circa 500 milión de persònn in tutt el mond,[3] anca on quàj abitànt di isól distànt de l’Oceano Pacifich e del Mar Glaciál Artich e l’hà provocàa la mòrt de 50 millión de persònn de 'na popolazión mondiál de pressappòch 2 miliárd.[4] Per via de la mortalità, l’è stada definida come “la forma pussée grave de pandemia de la storia de l'umanitaa: defàtt l’hà caosàa pussée de vìttimm de la terrìbil pèste negra del sècol quèll di quattòrdes.[5][6][7][8]
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia |
La malattìa l’hà ridòtt de bon l'aspettativa de vita in sul princippi del sècol quèll di vint che, in del primm ann de diffusion de la pandemìa, la risultava sbassada de circa 12 ann.[9][10][11] La pupàrt di epidemìj de influenza la faseva foeura quasi unicamént i paziént anziàn o giamò indebolìi; inscambi, la pandemìa del 1918 l’hà mazzàa soratùtt di gióvin madùr san in precedenza. [12]
Hinn stàa espréss divèrsi spiegazión possìbil per l’alt tass de mortalità de quèlla pandemìa chì. ‘Na quàj ricerca la suggerìss che la varianta specìfega del vìrus la gh’avèss ‘na natura stranamént violenta. On grupp de ricercadór, ch’ hànn cattàa su el virus di còrp di vìttimm congelàd, l'ha desquttàa che la trasfezión in di animàj la caosava a la svèltal'insufficienza respiratòria progressiva e la mòrt travèrs ona tempèsta di citochìnn (o ben 'na reazión foeura de misura del sistèma immunitari de l'organismo). A s’è donca pensàa che in di giovìn madùr la mòrt la fudèss ligada ai fòrt reazión immunitari; inveci la probabilità de sopravvivenza, ind ona quàj àrea, inscambi, la sarìss stada pussée elavada in di soggétt cont on sistèma immunitari pussée débol, compàgn di fioeulìtt e di anzián.
Quand che el virùs responsàbil de la Spagnoeula l’è stràa trovàa e ricostruìi, l’è stàa possìbil de studiàll de manera pussée approfondida, ma i proprietà che l’hànn fàa inscì devastànt hinn stàa nò ben capìd. [13]
Segonda conforma a di studi pussée recént, fondàa soratùtt sora i refèrt médegh originàj del perìod de la pandemìa,[14][15] l’è vegnùu foeura che l’infezión caosada del virus in deperlée l’è nò pussée aggressiva di alter influénz di temp passàa, ma che i circostànz speciàj (la guèrra, la cattiva nutrizion, i camp médegh e i ospedàj strapién, la scarsa igene) i gh'hann contribuìi a ona superinfezión batterica che l’hà coppàa la pupàrt di malàa, generalmént dòpo on perìod prolungàa de malattìa.[16][17] A bon cunt, in Euròpa, la diffusión de la pandemìa l’è stada iuttada di avvenimént de guèrra che l’hànn compagnada in del cors de la primma guèrra mondial. In del 1918, el conflìtt l’andava adrèe oramai de quatter ann e l’era diventàa ‘na guèrra de posizión: di milión de soldàa vivéven donca mucciàa in di trincèj di vari front wìe quèst el favorìva inscì la diffusión del virus. I dàa stòrich e epidemiològich hinn nò assée de riconóss l’orìgin geografega de la pandemìa.[3] Di studi hinn del parér che l’influenza spagoeula la gh’hà avùu come conseguenza la comparsa, in di ann '20, de l'encefalite letargica.[18]
A l'influenza el gh’è stàa dàa el nòmm de "spagnoeula" degià che la soa esistenza l’è stada, a l'inviada rapportada, domà di giornàj spagnoeu: la Spagna l’era trada nò denter ind la primma guèrra mondial e la soa stampa l’era minga soggètta a la censura de guèrra; inveci in di paés in guèrra la svelta diffusión de la malattìa l’è stada sconduda di mèzz d’informazión, che tendéven a parlànn come de ‘n’epidemìa limitada a la Spagna (indoe che l’era stàa colpìi anca el rè Alfonso XIII).[19]