La lengua d'oïl l'è una lengua rumanza medieval che la deriva dal gal-ruman. Drenta la lengua d'oïl gh'hinn un grüpp de dialett, cume presempi el gal, el lurenes, el nurman, el picard, el valun e 'l frances del dì d'incö.
Quell articul chì l'è dumà un sbozz. Se violter sii bun de metegh dent un queicoss de pü, preocüpeves minga e provegh. Insì de vegh un'idea de tücc i olter sbozz, vardii chì.
Quella vus chi la gh'ha minga di funt u hin trop poch. Per piesé, giunta di funt a la vus. Insì de vegh un'idea de tücc i olter vus senza font, vardii chì.
I gent de suvent i creden che el nom "d'oïl" el sia un idea deàl Dante Lighier, ma le mia insì. In'el 1200, circa cent ann prime che Lighier e' scrivissa el De Vulgari Eloquentia, in Pruvensa se druvava giamò l'espression lengua "d'oil", e lengua "d'oc" per dissernii i lenguv basaa ins la minera che i esprimiven l'afermassion[1]. EL Lighier el gh'ha dumà giuntaa "lingua del si" per metegh insema anca j'alter lenguv de l'area italica.