Luta del Larzac
From Wikipedia, the free encyclopedia
La luta del Larzac es un movement de desobesissença civila non violenta contra l'espandiment d'un camp militar sul causse del Larzac que durèt un decenni, de 1971 a 1981, e que s'acabèt per una victòria quand François Mitterrand, novelament elegit President de la Republica, decidiguèt d'abandonar lo projècte.
L'oposicion primièr s'organizèt a l'entorn de 103 païsans del luòc qui se soslevèron contra l'expropriacion de sas tèrras a la seguida del projècte del ministre de la Defensa, Michel Debré (UDR), jos la presidéncia Pompidor, d'agrandir lo camp militar del Larzac de 3 000 a 17 000 ectaras, çò qu'auriá tocat una dosena de comunas. En 1973, cinc ans après mai de 1968, entre 60 000 e 100 000 personas de diferents corrents convergisson cap al Larzac per sosténer los païsans e formar un movement eteroclita que donaràn una « guèrra d'usura » pels poders publics. Los rassemblaments e l'ensemble dels malhums nacionals resultant de la convergéncia de las lutas al Larzac serán lo lièch de çò que vendrà mai tard conegut coma lo movement altermondialista francés. La revista Gardarèm lo Larzac, que paréis regularament dempuèi 1975, n'es un simbòl. Lo movement tanben contribuiguèt a popularizar de figuras de proa coma Lanza del Vasto, fondator de las Comunautats de l'Arca e fortament inspirat per l'espiritualitat crestiana, o Guy Tarlier[1] e, a posteriori, José Bové.