Kyiv
From Wikipedia, the free encyclopedia
Kyiv (in ucrain : Ки́їв
Київ (uk) | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Ino | Yak tebe ne liubyty, Kyieve mii! (en) | ||||
Soranome | Мати міст Руських, Новий Єрусалим, Місто, де все починається, Мать городов русских e Киев Папа | ||||
Epònemo | Kij, Šček e Choriv (it) | ||||
Pozision | |||||
Continente | Eoropa | ||||
Teritòrio reclamà da | Reichskommissariat Ukraine (it) , RSS Ucràina, Forze armate della Russia meridionale (it) , Seconda Repùblega de Połònia e Rùsia | ||||
Stato | Ucràina | ||||
Cavedałe de | Ucràina (1991–)
| ||||
Popołasion | |||||
Totałe | 2 952 301 (1° de zenaro del 2022) 2 952 301 (2022)/(2021)/(2020)/(2019)/(2018)/(2017)/(2016)/(2015)/(2014)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2008)/(2005)/(2003)/(2001)/(1998)/(1992)/(1989)/(1981)/(1979)/(1970)/(1964)/(1959)/(1945)/(1944)/(1943)/(1940)/(1939)/(1937)/(1933)/(1931)/(1930)/(1928)/(1926)/(1923)/(1922)/(1919)/(1917)/(1914)/(1913)/(1913)/(1912)/(1909)/(1907)/(1905)/(1900)/(1897)/(1894)/(1884)/(1880)/(1874)/(1874)/(1872)/(1865)/(1863)/(1861)/(1856)/(1845)/(1840)/(1835)/(1811)/(1806)/(1797)/(1771)/(1770)/(1763)/(1742)/(1742)/(1666)/(1666)/(1647)/(1571)/(1552)/(1482)/(1241)/(seculo XII)/(seculo XI)/(1000)/(1000)/(seculo IX) | ||||
Densità | 3 481,49 hab./km² | ||||
Idioma | ucrain | ||||
Zeografia | |||||
Àrea | 848 km²[1] | ||||
Bagnà da | Fiume Dniéper | ||||
Altitùdene | 179 m | ||||
Rente a | |||||
Dati istòreghi | |||||
Fondador | Kij, Šček e Choriv (it) , Shchek (en) , Khoryv (en) e Lybid (en) | ||||
Avegnimento ciave | Asèdio de Kiev (968) Siege of Kyiv (en) (1036) Capture of Kyiv (en) (1203) Q16683521 (898) Asèdio de Kiev (1240) Siege of Kyiv (en) (1658) Q4388708 (1482) Sack of Kyiv (en) battaglia di Kiev (it) (1941) Battaglia di Kiev (2022) (it) | ||||
Dì festivo | Eror Lua: callParserFunction: function "
[[Categoria" was not found. | ||||
Patrono | San Michièl Arcànxoło | ||||
Organizasion pułìtega | |||||
Òrgano lejislativo | Mis'ka Rada de Kiev (it) | ||||
Cao de goerno | Vitalij Klyčko (it) (25 de majo del 2014) | ||||
Còdazi de identifegasion | |||||
ISO 3166-2 | UA-30[2] | ||||
Còdaze postałe | 01000–06999 | ||||
Còdaze de matricołasion | AA e KA | ||||
Fuzo oràrio | |||||
Prefiso tełefònego | 44 | ||||
ID KOATUU | 8000000000 | ||||
Premi
| |||||
Sito web | kyivcity.gov.ua | ||||
|
?
) ł’è ła cavedałe e ła sità pì popołà de ł’Ucràina. Ł’è in Ucràina sentral-orientałe, su el fiume Nipro (o Dniéper). A 1° xenaro 2022, i só abitanti i xera 2.952.301,[3] che fa de Kyiv ła setima sità pì popołà d’Eoropa. Kyiv el xé un inportante sentro industrial, scientifico, educativo e cultural de ł’Eoropa orientałe.[4] Ghe xe tante industrie ad alta tecnołoxia, istituti de istrusion superiore e monumenti storici. Ła sità ła gà un vasto sistema de trasporti pùbleghi e infrastruture, incłuxo ła Metropułitana de Kyiv.
Se dis che el nome de ła sità vien da el nome de Kyj, un de i só quàtro fondadori lejendarìi. Durante ła só istòria, Kyiv, na de łe sità pì antìghe de ł’Eoropa orientałe, ła gà pasà da diverse faxi de prominensa e oscurità. Ła sità esisteva probabilmente cofà un sentro comèrciàłe xà da el 5º sècoło. Esendo un insediamiento slavo su ła gràn ròta comèrciàłe intra ła Scandinàvia e Costantinòpułi, Kyiv xera na sità tributària de i caxari,[5] finchè no ła gavèa conquistà i variaghi (vichinghi) a metà d’el 9º sècoło.
Soto el domìnio variago, ła sità ła xé diventà ła cavedałe de ła Rus de Kyiv, el primo stato slavo orientałe. Desfà de tuto durante łe invaxion mongòłe int’el 1240, ła sità persè gràn parte de ła só influensa inte i secołi da vèni. Pasando soto el domìnio d’el Prinsipato de Łituània, dapò d’el Regno de Połònia e finmente de ła Rùsia inperiałe, ła sità se trasformò da un mercào de frontiera in un inportànte sentro de còltura ortodosa int’el 16º sècoło, e po, inte l’otosénto, in un sentro industriàłe, comèrciàłe e aministrativo.
Ła sità prosperò de novo inte el tènpo de ła revołusion indùstriałe a fin d’el 19º sècoło. Int' el 1918, quando ła Repùblega popołare ucràina dichiarò ł’indipendensa da ła Repùblega rusa dapò ła Revołusion d’otobre, Kyiv ghe deventò ła cavedałe. Dapò ła fin de łe guere ucràino-sovièteghe e połaco-sovièteghe int’el 1921, Kyiv el xé finìo inte ła RSS Ucràina, diventando ła só cavedałe int’el 1934. Ła sità ła gà sofrì dagni significanti durante ła Seconda guera mondiałe, ma se gà risconso presto inte i ani d’el dopoguera, restàndo ła tèrsa sità pì grànda de ł’Union Soviètega.
Co ła caxùa de ł’Union Soviètega e ł’indipendènsa de ł’Ucràina int’el 1991, Kyiv el xé restà ła cavedałe de ł’Ucràina e el gà avùo un inflùso continuo de migranti d’etnia ucraina, provenìenti da antre rejòn de el paexe.[6] Durante ła tranxision d’el paexe verso na economìa de mercà e na democrasìa eletorałe, Kyiv el gà continuà a èser ła sità pì grànda e rica de ł’Ucraina.
Ła só produsion indùstriàłe dipendènte da łe armi ł’è dimenuà dapò ła caxùa de ł’URSS, influensàndo negativamente ła siensa e ła tecnołoxìa, ma nòvi setori de ł’economìa cofà i sèrvisi e ła finànsa ła gà aumentà i sàłari e i investìmenti de Kyiv, deparando finansiamènti continui par ła ediłexia abitativa e el xviłupo urban. Kyiv ł’è diventà ła rejòn pì fiło-osidental de ł’Ucràina; ł’ełesion łe xé domìnade da i partìi che sostenise na maxor integrasion co ł’Union Eoropea.