Dàcic
llengua indoeuropea / From Wikipedia, the free encyclopedia
El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al segle vi, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims. S'ha intentat emparentar amb el traci i l'albanès (en el primer cas basant-se en els testimonis històrics de l'època que parlaven de semblances i en el segon a partir de reconstruccions fonològiques hipotètiques), però hi ha estudiosos que pensen que forma una branca independent dins la família indoeuropea o fins i tot que actuà com a substrat del romanès. El dàcic es parlava en una àmplia zona, des d'Hongria fins al mar Negre.
Tipus | llengua morta i llengua antiga |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees | |
Codis | |
ISO 639-3 | xdc |
Glottolog | daci1234 |
IETF | xdc |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |