Electrodinàmica clàssica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'electrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del segle xix, de manera destacada per James Clerk Maxwell. Aquesta teoria dona una bona descripció dels fenòmens electromagnètics sempre que les longituds i la força dels camps siguin prou grans per no haver de tenir en consideració els efectes de la mecànica quàntica (vegeu electrodinàmica quàntica).[1][2]
Matemàticament es fonamenta en l'aplicació de la transformació de Lorentz a la força de Coulomb una càrrega elèctrica puntual per trobar la força entre les càrregues que es mouen.