Hasdai Cresques
filòsof jueu català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza.[1]
Nom original | (ca) Hasdai Cresques |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1340 Barcelona (Corona d'Aragó) |
Mort | 1410 (69/70 anys) Saragossa (Corona d'Aragó) |
Dades personals | |
Grup ètnic | jueva |
Religió | Judaisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, filosofia jueva, halacà i Talmud |
Lloc de treball | Barcelona Espanya |
Ocupació | Teologia, filosofia |
Professors | Nissim ben Reuben Gerondí i Jonàs Desmestre |
Alumnes | Isaac ben Xéixet Perfet, Joseph Albo, Abraham ben Judà Lleó i Iossef ibn Khabib |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Parents | Hasdai ben Judà Cresques (avi) |
El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ.[2]
Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí[3] i amb ell va ser empresonat l'any 1367,[4] encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica.[5]
L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el pogrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València.[6]
Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451)[7] es dedica a fer apologètica anticristiana.
La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay (La llum del Senyor), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moixé ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Salomó ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben.[8]