Josep Estalella i Graells
físic i químic català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Estalella i Graells (Vilafranca del Penedès, 21 de juny de 1879 - Barcelona, 20 d'abril de 1938) fou un físic i químic català, fill d'un argenter.[1] Es doctorà a la Universitat de Madrid. Fou professor a la Universitat de Barcelona de 1899 a 1905. El 1902 va acabar la seva tesi doctoral, que li confereix l'honor d'haver estat un dels pioners en la investigació dels raigs X. El 1905 obtingué la càtedra de física i química de l'institut d'ensenyament mitjà de Girona.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 juny 1879 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 20 abril 1938 (58 anys) Barcelona |
President Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques | |
1932 – 1938 – Eduard Fontserè i Riba → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pedagog, catedràtic, físic |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
El 1919 fou nomenat director dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid, influït per la Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos, càrrec que exercí fins al 1921. De 1921 fins a 1932 fou catedràtic de l'institut de Tarragona. El 1932 fou nomenat director de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, on hi plasmà el seu sistema metodològic propi i característic, alhora que es preocupà per preparar el professorat adient a les noves directrius pedagògiques. També fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques el 1932-1938. L'esclat de la guerra civil espanyola el va desencoratjar molt i va morir el 1938.[1]
La seva obra està en el domini públic en moltes parts del món. A l'estat espanyol va entrar en domini públic l'1 de gener de 2019.[3]