Lluita del Larzac
From Wikipedia, the free encyclopedia
La lluita de Larzac (Luta del Larzac en occità, Lutte du Larzac en francès) va ser un moviment de desobediència civil no violenta contra l’ampliació d’un camp militar al Causse del Larzac, al departament francès de l'Avairon. Va durar una dècada, del 1971 al 1981. Tot seguit que va ser elegit president de França el 1981, François Mitterrand (1916-1996) va decidir abandonar el projecte.
| ||||
Tipus | protesta | |||
---|---|---|---|---|
Part de | aménagement du territoire en France (fr) | |||
Interval de temps | 1971 - 1981 | |||
Localització | Larzac (França) | |||
Estat | França | |||
L’oposició a la militarització del Larzac va començar quan 103 camperols locals es van alçar contra l'expropiació de terres per un projecte impulsat pel ministre de Defensa, Michel Debré (UDR), durant la presidència de Pompidou. Aquest projecte pretenia ampliar el camp militar del Larzac de 3.000 a 17.000 hectàrees, cosa que hauria afectat una desena de municipis. El 1973, cinc anys després del maig del 1968, entre 60.000 i 100.000 persones de diferents corrents van confluir al Larzac per donar suport als camperols i formar un moviment heterogeni que va lliurar una guerra de desgast contra els poders públics.[1] Les reunions i les xarxes nacionals que es van crear per la convergència de lluites al Larzac van formar la base a França pel que més endavant es va conèixer com a moviment antiglobalització.[2]