Movimiento de Izquierda Revolucionaria (Xile)
organització xilena de signe marxista / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR) va ser una guerrilla d'extrema esquerra xilena fundada en 1965. Sota el suport de Cuba, tenia per objecte instal·lar mitjançant una revolució un estat marxista a Xile. Es va distingir pel seu actuar directe i paramilitar des de 1967 i la seva posterior resistència a dictadura militar. En el seu zenit en 1973, va comptar amb 10.000 membres.[1]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Partit polític de Xile | ||||
Ideologia política | Comunisme Marxisme-leninisme Guevarisme | ||||
Història | |||||
Creació | 15 d'agost de 1965 | ||||
Fundador | Miguel Enríquez | ||||
Governança corporativa | |||||
Òrgan de premsa | El Rebelde | ||||
Joventuts | Juventud Rebelde Miguel Enríquez | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | MIR Xile | ||||
El MIR ha manifestat el seu rebuig al terrorisme com una forma de lluita militar o política,[2] malgrat descartar la "via pacífica" en el seu manifest polític.
Va néixer amb la intenció de ser "l'avantguarda marxista-leninista de la classe obrera i de les capes oprimides de Xile" i la finalitat del "derrocament del sistema capitalista i el seu reemplaçament per un govern d'obrers i camperols".[3] D'acord amb la II Declaració de Principis del MIR de 1998, -que ratifica i complementa la primera-: «El MIR lluita per una societat socialista que prepari les condicions de la societat sense classes i sense estat: la societat comunista».[3]
Des de 1986 fins a començaments dels anys noranta sofreix un procés de divisions internes, per les diferents formes d'analitzar la realitat xilena cap a la fi de la dictadura militar, que van portar lentament a un fort debilitament de l'organització.
Després de les diverses divisions i partida de militants a altres partits durant els anys 1990, és representat principalment pels dirigents Demetrio Hernández i Mónica Quilodrán.[4]