Patafísica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La patafísica (original i en francès 'pataphysique —amb apòstrof) és una ciència imaginària, inventada per l'escriptor francès Alfred Jarry el 1893, que parodiava literàriament alhora la ciència i la pseudociència, amb l'excepció i la fantasia com a subjectes principals.[1]
Alfred Jarry va usar per primer cop el mot patafísica a la seva novel·la Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien,[2] on descriu la patafísica com a «ciència del que és particular, ciència de l'excepció». El llibre va ser publicat postúmament el 1911.[2] Conseqüentment amb els mateixos principis, no hi ha pas una definició unívoca. Podria ser la «ciència de les solucions imaginàries, que uneix simbòlicament a les seves accions, les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat».[3] La defineix també com la ciència que «s'afegeix a la metafísica, […] i que estudiarà les lleis que regeixen les excepcions». Així entra en plena paradoxa: si les excepcions són regides per una llei, ja no són excepcions.
Inventa una pseudoetimologia com que la paraula provindria de la contracció del grec «ἐπὶ (μετὰ τὰ φυσικά)» epì metà tà phusiká[4] que significa «el llibre que ve damunt del llibre que ve després del llibre de la física», en al·lusió a la Metafísica d'Aristòtil) que era el seu llibre escrit després de la física.[5] [6] Una altra explicació és un joc de paraules sobre la frase «c'est pas ta physique» (no és pas la teva física) que en francès sona com «c'est patafysique» (és patafísica). S'ha publicat un llibre amb cent-vint definicions de la patafísica del qual tothom pot triar la que li agradi, encara que moltes siguin evidentment totalment errònies, però «no seria patafísicalment correcte excloure'ls».[7]
La patafísica és principalment una crítica de la ciència i una reivindicació de l'absurd, a través d'una complexa paròdia que va inspirar els surrealisme i el teatre de l'absurd. Sempre segons Jarry, els primers texts patafísics provindrien d'Ibicrat el Geòmetra (de ±-470aC a -430aC) i de Sofrotat d'Armènia.[8] Doctor Faustroll, personatge literari de Jarry i «fundador» de la patafísica preconitza que «les lleis generals de la física són un conjunt d'excepcions no excepcionals, i, en conseqüència, sense cap interès. Ras i curt, la regla és una excepció a l'excepció»[9]