Petita Petra
jaciment arqueològic a Jordània / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Petita Petra (àrab: البتراء الصغيرة, al-Batrāʾ aṣ-Ṣaḡīra), coneguda també com a as-Siq al-Bàrid (àrab: السيق البارد, as-Sīq al-Bārid, literalment ‘el Congost Fred’) és un jaciment arqueològic a Jordània, situat 14 km al nord de la més coneguda Petra —amb la qual ha estat identificada— i la ciutat de Wadi Musa, a la governació de Ma'an.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Entitat territorial administrativa | Governació de Maan (Jordània) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | → Països àrabs | |||
Data | ? | |||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Igual que Petra, és un lloc nabateu, amb edificis tallats a les parets del congost de calcària. Com el seu nom indica, és molt més petita, ja que conté tres àrees obertes més amples connectades per un congost de 450 metres. Forma part del parc arqueològic de Petra, encara que s'hi accedeix per separat, i s'inclou en la inscripció de Petra com un lloc del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1] Sovint la visiten amb Petra, ja que l'entrada és gratuïta i usualment té menys gent.[2]
Com Petra, probablement es va construir durant l'auge de la influència dels nabateus durant el segle i. Tot i que l'objecte d'alguns edificis no és clar, els arqueòlegs creuen que tot el complex era un suburbi de Petra, la capital dels nabateus, destinat a albergar comerços en la ruta de la Seda. Després del declivi dels nabateus, el lloc es va anar deshabitant durant segles, utilitzat només pels nòmades beduïns. Juntament amb la veïna Beidha, la petita Petra fou excavada a la fi del segle xx per Diana Kirkbride i Brian Byrd.
Al 2010, s'hi va descobrir un biclinium o menjador en una de les coves, on es conserven pintures de raïms, enfiladisses i querubins amb gran detall amb una paleta de color variada, probablement en homenatge al déu grec Dionís i al consum de vi. Els frescs del sostre, d'estil hel·lenístic i amb 2.000 anys d'antiguitat, s'han restaurat. Encara que no és l'únic exemple conegut de pintura figurativa nabatea in situ, són un exemple molt rar de pintura hel·lenística a gran escala, considerada superior a les pintures romanes posteriors d'Herculà.[3]