Victòria de Samotràcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Niké o Victòria de Samotràcia (en grec: Νίκη τῆς Σαμοθράκης, Niki tis Samothrákis o Níké tes Samothrákes) és una escultura de marbre blanc de Paros de l'antiga Grècia que representa la deessa Atena Niké (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic. Forma un conjunt monumental de 5,57 metres d'alçada amb la base en marbre gris, que representa la proa d'un vaixell.
grec: Niki tis Samothrikes | |
---|---|
Tipus | estàtua i artefacte arqueològic |
Creador | Pitòcrit de Rodes (atribuïda) |
Creació | 190ac |
Data de descobriment o invenció | 1863 |
Lloc de descobriment | Samotràcia |
Període | període hel·lenístic |
Gènere | període hel·lenístic |
Moviment | escultura hel·lenística |
Material | marbre de Paros |
Mida | 2,45 m cm () |
Propietat de | Estat francès |
Col·lecció | Museu del Louvre, París |
Història | |
Data | Esdeveniment significatiu |
1879 | conservació i restauració |
2013 | conservació i restauració |
Catalogació | |
Número d'inventari | Ma 2369 |
Des del 1884 s'exhibeix el que queda de l'escultura original, de la que se n'ha reconstruït a posteriori una part d'una ala, al capdamunt de l'escala principal del Museu del Louvre.[1] N'hi ha còpies d'època a Grècia i a Montpeller, entre d'altres llocs. L'Estat grec està intentant el seu retorn a Grècia.[2]
Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l'any 190 aC. Procedeix del santuari dels Cabirs a Samotràcia. Alguns experts l'atribueixen amb certa probabilitat a Pitòcrit de Rodes. Va ser descoberta el 1863 a l'illa de Samotràcia (Samothraki, en grec) pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat.[3]
Quan es va descobrir es va creure que va ser encarregada per Demetri Poliorcetes per commemorar el seu triomf naval a la Batalla de Salamina de Xipre sobre la flota de Ptolemeu Soter l'any 306 aC, perquè figurava a les monedes emeses del 294 aC al 288 aC. Però la datació de l'escultura cap a començaments del segle ii aC fa més lògic pensar que, en realitat, es va esculpir per celebrar les victòries d'Antíoc III el Gran.[4]
Representa una figura de proa d'un vaixell, que actuaria de pedestal de la Niké, amb una actitud dinàmica i amb el cos presentant una lleu torsió. Va embolicada en un fi xitó i un mantell, vestidures que s'adhereixen al cos i en deixa traslluir l'anatomia, tractament aquest que recorda l'anomenada tècnica de draps molls atribuïda a les obres de Fídies. El mantell forma un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames, i origina així una composició molt característica en altres figures femenines de la mateixa època.
Les robes agitades pel vent afegeixen un dramatisme joiós a la Niké, tan característic de l'escola escultòrica de Rodes, una de les més expressives de l'hel·lenisme.