Wilebaldo Solano
polític i periodista espanyol (1916-2010) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Wilebaldo Solano (Burgos, 7 de juliol de 1916 - Barcelona, 7 de setembre de 2010) fou un dirigent comunista espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 juliol 1916 Burgos (Espanya) |
Mort | 7 setembre 2010 (94 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | polític, periodista, sindicalista |
Partit | Partit Obrer d'Unificació Marxista |
Estudià Medicina i milità a la Joventut Comunista Ibèrica, organització de la que fou secretari general durant la Guerra civil espanyola després de la mort de Germinal Vidal i director de Juventud Comunista (1936-1937). Pel febrer de 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les Joventuts Llibertàries i les del POUM. Fou un dels membres del Comitè Executiu clandestí del POUM amb Narcís Molins i Fàbregas, Gironella, Josep Rodes i Joan Farré Gassó a partir del juliol de 1937 i, detingut a l'abril de 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra.
Marxà a l'exili i s'establí a París, on intentà la reorganització del POUM i publicà de nou La Batalla. Detingut a Montalban el 1941, fou condemnat a 20 anys de treballs forçats per la França de Vichy. Alliberat el 1944, es va unir al maquis fins al final de la Segona Guerra Mundial. Va treballar per a l'Agence France-Presse entre 1953 i 1981. És autor d'un assaig biogràfic d'Andreu Nin inclòs en la reedició de la seva obra Els moviments d'emancipació nacional (1970) per part de les Edicions Catalanes de París.[1]