Úmar ibn al-Khattab
segon califa i sahabí (company del profeta Muhàmmad) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Úmar ibn al-Khattab (àrab: عمر بن الخطاب, ʿUmar ibn al-Ḫattāb), també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín (‘príncep dels creients’). Durant el seu mandat es va fixar la data de l'hègira al 16 de juliol de 622, iniciant-se així el calendari musulmà. Fou un expert jurista, i fou reconegut pel seu tractament com a iguals entre musulmans i no musulmans, fet que li va valer el sobrenom d'al-Faruq (‘aquell que distingeix entre el bé i el mal') i la seva casa com a Dar-al-Àdal (‘Casa de la Justícia’).
Nom original | (ar) عُمَرُ بْنُ الْخَطَّابِ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 585 la Meca |
Mort | 3 novembre 644 (58/59 anys) Medina |
Causa de mort | Homicidi (Ferida d'arma blanca ) |
Sepultura | mesquita del Profeta |
2n Califa Rashidun | |
22 agost 634 – 3 novembre 644 ← Abu-Bakr as-Siddiq – Uthman ibn Affan → | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | estadista, líder religiós, imam, califa, sahaba |
Carrera militar | |
Conflicte | Gran campanya de Badr, batalla d'Úhud, batalla del Fossat i batalla de Khàybar |
Família | |
Cònjuge | Umm-Kulthum bint Alí Umm-Kulthum bint Jàrwal al-Khuzaí Qurayba bint Abi Umayya Jamila bint Thàbit Àtika bint Zayd Zàynab bint Madhun |
Fills | Abd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab ( Zàynab bint Madhun) Hafsa bint Úmar ( Zàynab bint Madhun) Àssim ibn Úmar ( Jamila bint Thàbit) Ubayd-Al·lah ibn Úmar ( Umm-Kulthum bint Jàrwal al-Khuzaí) |
Pares | al-Khattab ibn Nufayl i Hàntama bint Hixam |
Germans | Zayd ibn al-Khattab i Fàtima bint al-Khattab |
Parents | Safiyya bint Abi-Ubayd (nora) |
Sota el seu regnat, l'Imperi islàmic es va expandir a un ritme sense precedents: annexà tot l'Imperi Sassànida i més de dos terços de l'Imperi Romà d'Orient. La seva capacitat legislativa, el seu ferm compromís polític i el control administratiu propicià la ràpida expansió del seu imperi. Coordinà brillantment múltiples atacs, en diferents fronts, contra l'Imperi Sassànida, fet que produí la seva conquesta en menys de dos anys, va marcar la seva reputació com un gran líder polític i militar.[1] Així mateix, Úmar permeté, per primer cop en 500 anys des de l'expulsió dels jueus de Terra Santa, que aquests poguessin practicar la seva religió lliurement i viure a Jerusalem.
Religiosament, la figura d'Úmar és controvertida: mentre que per als musulmans sunnites Úmar és un dels quatre califes ben guiats successors de Mahoma, per als musulmans xiïtes és un usurpador del califat que havia de correspondre a Alí ibn Abi-Tàlib. Segons les creences xiïtes, Fàtima az-Zahrà, esposa d'Alí i filla de Mahoma, va ser violada per Úmar i es creu que l'esdeveniment fou la causa de l'avortament de Fàtima, el qual conduí aquesta vers la seva mort poc després.[2][3]