Artritis reactiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'artritis reactiva (AR) és una malaltia autoimmunitària, un tipus d'espondiloartropatia seronegativa sovint lligada a l'HLA-B27,[1] que es caracteritza per una resposta immunitària anòmala davant majoritàriament d'una infecció bacteriana en diverses parts del cos. Per això rep el nom d'artritis reactiva.[2] La prevalença de l'AR en els individus HLA-B27 positius és entre cinc i deu vegades major que la de la població general.[3] Té símptomes similars a altres artritis, entre ells dolor i rigidesa articular en genolls, turmells i artells que milloren amb l'activitat física.[4] Aquest tipus d'artritris afecta les extremitats inferiors en un 90-95 per cent dels casos i a les superiors en un 60-65 per cent. El primer episodi d'una artritis reactiva sol durar entre dues setmanes i dotze mesos. La gran majoria de pacients té recurrències de gravetat variable.[5] Les entesitis i les fasciïtis apareixen en un 20 per cent dels malalts amb AR, aproximadament.[6] La infecció que la desencadena pot ser gastrointestinal o genitourinària i sovint s'ha curat o està en remissió en els casos crònics, de manera que la determinació del seu origen és difícil.[7] L'AR apareix entre el 0,8 per cent i el 4 per cent dels casos d'uretritis o cervicitis no gonocòcciques i entre l'1 per cent i el 15 per cent dels brots epidèmics de salmonel·losi o d'altres infeccions intestinals enterobacterianes. Rares vegades, l'AR es desenvolupa com a conseqüència de les complicacions infeccioses d'una intervenció de cirurgia oral,[8] de l'administració de la vacuna contra el tètanus[9] o d'alguna de les vacunes aprovades contra la COVID-19.[10] L'AR pot ser un dels símptomes de la síndrome post-COVID.[11]
Tipus | artritis, malaltia reumatològica rara, artropatia infecciosa, malaltia autoimmunitària del sistema musculoesquelètic i malaltia |
---|---|
Epònim | Hans Conrad Julius Reiter |
Especialitat | reumatologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-10 | M02.30, M02.10, M02.3, M02.1 i M02.8 |
CIM-9 | 099.3, 711.30, 711.3 i 711.40 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 29524 |
MedlinePlus | 000440 |
eMedicine | 331347 |
Patient UK | Reactive-Arthritis |
MeSH | D016918 |
Orphanet | 29207 |
UMLS CUI | C0085435, C0152085 i C0035012 |
DOID | DOID:6196 |
El nom de síndrome de Reiter procedeix del metge alemany Hans Reiter,[12] qui la va descriure per primera vegada l'any 1916 (aquest nom està sent substituït per "artritis reactiva", a causa dels crims de guerra de Reiter durant la Segona Guerra Mundial).[13] També ha estat anomenada síndrome de Stoll-Brodie-Fiessinger-Leroy[14] o síndrome de Fiessinger-Leroy.[15] És també coneguda com a artritis reactiva adquirida sexualment[16] i artritis reactiva enterocolítica. Hi ha alguna font[17] que indica que són diferents varietats etiològiques de l'artritis reactiva la síndrome de Reiter, l'artritis reactiva adquirida sexualment (infeccions per Chlamydia trachomatis[18] i Ureaplasma urealyticum)[19] i l'artritis reactiva enterocolítica (infeccions per Shigella spp.,[20] Hafnia alvei,[21] Salmonella typhimurium,[22] Salmonella del grup D[23] i Yersinia spp.).[24] També estan implicats en la gènesi de l'artritis reactiva molts altres microorganismes patògens, com ara SARS-CoV-2,[25] Escheríchia coli,[26] Streptococcus spp.,[27] Staphylococcus spp.,[28] Leptospira spp.,[29] Campylobacter spp.,[30] Blastocystis hominis,[31] Enterobius vermicularis,[32] Giardia lamblia,[33] Strongyloides stercoralis,[34] Clostridium tetani,[35] Clostridioides difficile,[36] Mycobacterium tuberculosis,[37] bacil de Calmette-Guérin,[38] Leptospira interrogans,[39] Echinococcus granulosus,[40] Entamoeba histolytica, Neisseria gonorrhoeae[41] o Neisseria meningitidis.[42]
Els símptomes de l'artritis reactiva molt sovint comprenen una combinació de tres símptomes aparentment inconnexos: artritis inflamatòria, inflamació dels ulls (conjuntivitis i uveïtis)[43] i uretritis.[44] Una regla mnemotècnica és "el pacient no hi pot veure, no pot orinar i no pot doblegar el genoll". Las manifestacions articulars d'aquesta malaltia sovint varien en nombre i localització corporal d'un individu a un altre.[45] La balanitis circinada es veu típicament en l'AR associada a malalties de transmissió sexual. Es caracteritza per l'aparició de lesions psoriasiformes, superficials i indolores en el gland del penis.[46]
L'AR sol afectar a persones d'entre 20 i 40 anys, és més freqüent en homes que en dones[47] i té una major incidència en la població blanca que en la negra. Això es deu al fet que les persones blanques tenen més probabilitats de tenir l'antigen HLA-B27.[48] Les persones amb VIH també tenen un risc més elevat de desenvolupar artritis reactiva.[49]
El diagnòstic diferencial de l'AR inclou l'osteoartropatia hipertròfica,[50] la gota, la febre reumàtica, la malaltia de Lyme, la babesiosi (una malaltia parasitària zoonòtica),[51] l'artritis reumatoide, l'artritis sèptica, l'artritis psoriàsica o la sarcoïdosi.[52]